Catequesis del Papa

Catequesi sobre els Manaments – 10b. No matis

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria continuar la catequesi sobre la Cinquena Paraula del DecĂ leg. «No matis.» Ja hem assenyalat que aquest manament revela que als ulls de DĂ©u la vida humana Ă©s preciosa, sagrada i inviolable. NingĂș no pot menysprear la vida d’altri ni la vida prĂČpia; l’home, de fet, porta en si la imatge de DĂ©u i Ă©s objecte del seu amor infinit, sigui quin sigui l’estat en quĂš va ser cridat a l’existĂšncia.

En el passatge de l’Evangeli que acabem d’escoltar, JesĂșs ens revela un sentit mĂ©s profund d’aquest manament. Ell afirma que, davant del tribunal de DĂ©u, la ira contra un germĂ  Ă©s una mena d’homicidi. Per aixĂČ l’apĂČstol Joan escriurĂ : «Tothom qui odia el seu germĂ  Ă©s un assassí» (1Jn 3,15). PerĂČ JesĂșs no s’atura en aixĂČ, i amb la mateixa lĂČgica afegeix que tambĂ© l’insult i el menyspreu poden matar. I nosaltres estem acostumats a insultar, Ă©s veritat. I deixem anar un insult com si fos un alĂš. JesĂșs ens diu: «Atura’t, perquĂš l’insult fa mal, mata.» El menyspreu. «PerĂČ jo [
] aquesta gent, aquest el menyspreo.» I aquesta Ă©s una forma de matar la dignitat d’una persona. Seria bo que aquest ensenyament de JesĂșs entrĂ©s en la ment i en el cor, i que cadascun de nosaltres diguĂ©s: «No insultarĂ© mai mĂ©s ningĂș.» Seria un bon propĂČsit, perquĂš JesĂșs ens diu: «Mira, si tu menysprees, si tu insultes, si tu odies, aixĂČ Ă©s un homicidi.»

Cap codi humĂ  no equipara actes tan diferents donant-los el mateix nivell de judici. JesĂșs, de manera coherent, convida a interrompre l’ofrena del sacrifici en el temple si hom recorda que un germĂ  estĂ  ofĂšs amb nosaltres, i diu que cal anar a buscar-lo per reconciliar-se amb ell. TambĂ© nosaltres, quan anem a missa, hem de tenir aquesta actitud de reconciliaciĂł amb les persones amb qui hem tingut problemes. TambĂ© si hem pensat malament d’ells o els hem insultat. PerĂČ passa moltes vegades, que mentre esperem que vingui el sacerdot a dir la missa, xerrem una mica i parlem malament dels altres. AixĂČ no es pot fer. Pensem en la gravetat de l’insult, del menyspreu, de l’odi: JesĂșs els posa al mateix nivell de matar.

QuĂš vol dir JesĂșs, estenent fins aquest punt l’abast de la Cinquena Paraula? L’home tĂ© una vida noble, molt sensible, i posseeix un jo ocult no menys important que el seu Ă©sser fĂ­sic. De fet, per ofendre la innocĂšncia d’un infant n’hi ha prou amb una frase inoportuna. Per ferir una dona n’hi ha prou amb un gest de fredor. Per trencar el cor d’un jove n’hi ha prou amb negar-li la confiança. Per anorrear un home n’hi ha prou amb ignorar-lo. La indiferĂšncia mata. És com dir a l’altra persona: «Tu ets un home mort par a mi», perquĂš ja l’has matat en el teu cor. No estimar Ă©s el primer pas per matar; i no matar Ă©s el primer pas per estimar.

A la BĂ­blia, a l’inici, es llegeix aquella frase terrible sortida de la boca del primer homicida, CaĂ­n, desprĂ©s que el Senyor li pregunti on Ă©s el seu germĂ . CaĂ­n respon: «No ho sĂ©. Que potser sĂłc el guardiĂ  del meu germĂ ?» (Gn 4,9).[1] AixĂ­ parlen els assassins: «No em pertoca», «sĂłn coses teves», i paraules semblants. Mirem de respondre a aquesta pregunta: Âżsom nosaltres els responsables dels nostres germans? SĂ­ que ho som! Som responsables els uns dels altres! I aquest Ă©s el camĂ­ de la vida, Ă©s el camĂ­ del no matar.

La vida humana necessita amor. I quin Ă©s l’amor autĂšntic? És el que Crist ens ha mostrat, Ă©s a dir la misericĂČrdia. L’amor del qual no podem prescindir Ă©s aquell que perdona, que acull el qui ens ha fet mal. NingĂș no pot sobreviure sense misericĂČrdia, tots necessitem el perdĂł. Per tant, si matar significa destruir, suprimir, eliminar algĂș, aleshores no matar voldrĂ  dir cuidar, valorar, incloure. I tambĂ© perdonar.

NingĂș no es pot enganyar pensant: «Estic bĂ© perquĂš no faig res dolent.» Un mineral o una planta tenen aquest tipus d’existĂšncia, en canvi un home no. Una persona —un home o una dona— no. A un home o a una dona se’ls demana mĂ©s. Hi ha el bĂ© que s’ha de fer, preparat per a cadascun de nosaltres, cadascĂș el seu, que ens penetra en nosaltres mateixos fins al fons. «No matar» Ă©s una crida a l’amor i a la misericĂČrdia, Ă©s una crida a viure segons el Senyor JesĂșs, que ha donat la seva vida per nosaltres i ha ressuscitat per nosaltres. Una vegada vam repetir tots junts, aquĂ­ a la Plaça, una frase d’un Sant sobre aixĂČ. Potser ens ajudarĂ : «No fer el mal Ă©s cosa bona. PerĂČ no fer el bĂ© no Ă©s bo.» Hem de fer sempre el bĂ©. Anar mĂ©s enllĂ .

Ell, el Senyor, que encarnant-se ha santificat la nostra existĂšncia; ell, que amb la seva sang l’ha fet inestimable; ell, «l’autor de la vida» (Ac 3,15), grĂ cies al qual cadascĂș Ă©s un regal del Pare. En ell, en el seu amor mĂ©s fort que la mort, i pel poder de l’Esperit Sant que el Pare ens dona, podem acollir la Paraula «No matis» com la crida mĂ©s important i essencial: Ă©s a dir no matar significa una crida a l’amor.

TraducciĂł inicial de Josep M. Torrents Sauvage per a www.catalunyareligio.cat, revisada

[1] Cf. Catecisme de l’EsglĂ©sia catĂČlica, 2259: «L’Escriptura, en la narraciĂł de l’assassinat d’Abel pel seu germĂ  CaĂ­n, revela —des del començament de la histĂČria humana— la presĂšncia en l’home de la ira i l’enveja, conseqĂŒĂšncies del pecat original. L’home s’ha tornat enemic del seu semblant. DĂ©u declara la maldat d’aquest fratricidi: “QuĂš has fet! El crit de la sang del teu germĂ  em clama des de la terra. Ara, doncs, serĂ s maleĂŻt de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà» (Gn 4,10-11).»

Descarregar document