Catequesis del Papa

Catequesi sobre els Fets dels ApĂČstols 17. «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat» (Ac 20,28). El ministeri de Pau a Efes i el comiat dels ancians

Estimats germans i germanes, bon dia!

El viatge de l’Evangeli pel mĂłn continua sense aturar-se en el Llibre dels Fets dels ApĂČstols, i travessa la ciutat d’Efes mostrant tota la seva significaciĂł salvadora. GrĂ cies a Pau, uns dotze homes reben el baptisme en el nom de JesĂșs i experimenten l’efusiĂł de l’Esperit Sant que els regenera (cf. Ac 19,1-7). Els prodigis que passen a travĂ©s de l’ApĂČstol sĂłn diversos: els malalts sĂłn guarits i els posseĂŻts sĂłn alliberats (cf. Ac 19,11-12). AixĂČ passa perquĂš el deixeble Ă©s semblant al seu Mestre (cf. Lc 6,40) i el fa present comunicant als germans la mateixa vida nova que ell ha rebut.

El poder de DĂ©u que irromp a Efes desemmascara aquells que volen utilitzar el nom de JesĂșs per realitzar exorcismes sense tenir l’autoritat espiritual per a fer-ho (cf. Ac 19,13-17), i revela la feblesa de les arts mĂ giques, que sĂłn abandonades per un gran nombre de persones que opten per Crist i abandonen aquestes arts (cf. Ac 19,18-19). AixĂČ Ă©s un veritable daltabaix per a una ciutat com Efes, que era un centre famĂłs per la prĂ ctica de la mĂ gia! Lluc subratlla aixĂ­ la incompatibilitat entre la fe en Crist i la mĂ gia. Si esculls Crist no pots recĂłrrer al mag: la fe Ă©s l’abandĂł confiat a les mans d’un DĂ©u fiable que es fa conĂšixer no mitjançant prĂ ctiques ocultes sinĂł per revelaciĂł i amb amor gratuĂŻt. Potser algun de vosaltres em dirĂ : «Ah, sĂ­, aquesta mĂ gia Ă©s una cosa antiga: avui, amb la civilitzaciĂł cristiana aixĂČ no passa.» PerĂČ aneu amb compte! Us pregunto: Quants de vosaltres aneu a fer-vos el tarot amb les cartes? Quants de vosaltres aneu a fer-vos llegir les mans per les endevinadores o a fer-vos llegir les cartes? Encara avui a les grans ciutats els cristians practicants fan aquestes coses. I a la pregunta: «PerĂČ per quĂš, si creus en Jesucrist, vas al mag, a l’endevinadora, a tota aquesta gent?», responen: «Jo crec en Jesucrist, perĂČ per tenir sort vaig tambĂ© a veure aquesta gent.» Per favor: la mĂ gia no Ă©s cristiana! Aquestes coses que es fan per endevinar el futur o endevinar altres coses o canviar situacions de vida, no sĂłn cristianes. La grĂ cia de Crist t’ho porta tot: prega i confia’t al Senyor.

La difusiĂł de l’Evangeli a Efes fa mal al comerç dels argenters —un altre problema—, que fabricaven les estĂ tues de la deessa Àrtemis, fent d’una prĂ ctica religiosa un veritable negoci propi. Us demano que penseu aixĂČ. Veient que minvava l’activitat que donava molts diners, els argenters organitzen una revolta contra Pau, i els cristians sĂłn acusats d’haver posat en risc la categoria dels artesans, el santuari d’Àrtemis i el culte d’aquesta deessa (cf. Ac 19,23-28).

Pau, desprĂ©s, se’n va d’Efes cap a Jerusalem i arriba a Milet (cf. Ac 20,1-16). AquĂ­ fa cridar els ancians de l’EsglĂ©sia d’Efes —els preveres: serien els sacerdots— per donar-los un lliurament «pastoral» (cf. Ac 20,17-35). Ens trobem al final del ministeri apostĂČlic de Pau i Lluc ens presenta el seu discurs de comiat, una mena de testament espiritual que l’ApĂČstol adreça a aquells que, desprĂ©s de la seva marxa, hauran de guiar la comunitat d’Efes. Aquesta Ă©s una de les pĂ gines mĂ©s boniques del Llibre dels Fets dels ApĂČstols: us aconsello que agafeu avui el Nou Testament, la BĂ­blia, el capĂ­tol 20, i llegiu aquest comiat de Pau als preveres d’Efes, i ho fa a Milet. És una manera d’entendre com s’acomiada l’ApĂČstol i tambĂ© com els sacerdots d’avui s’han d’acomiadar i com ho han de fer tambĂ© tots els cristians. És una pĂ gina bellĂ­ssima.

En la part exhortativa, Pau anima els responsables de la comunitat, que sap que els veu per Ășltima vegada. I quĂš els diu? «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat.» Aquesta Ă©s la feina del pastor: estar atent, vetllar per ell mateix i pel ramat. El pastor ha de vetllar, el rector ha de vetllar, estar atent, els preveres han de vetllar, els Bisbes, el Papa han de vetllar. Vetllar per guardar el ramat, i tambĂ© vetllar sobre ells mateixos, examinar la consciĂšncia i veure com es compleix aquest deure de vetllar. «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquĂš pastureu l’EsglĂ©sia de DĂ©u, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill» (Ac 20,28): aixĂ­ ho diu sant Pau. Als bisbes se’ls demana la mĂ xima proximitat amb el ramat, redimit per la sang preciosa de Crist, i la disposiciĂł a defensar-lo dels «llops» (v. 29). Els Bisbes han d’estar molt a prop de la gent per custodiar-la, per defensar-la; no separats de la gent. DesprĂ©s d’haver confiat aquesta tasca als responsables d’Efes, Pau els posa a les mans de DĂ©u i els confia la «paraula de la seva grĂ cia» (v. 32), el llevat de tot creixement i camĂ­ de santedat en l’EsglĂ©sia, convidant-los a treballar amb les prĂČpies mans, com ell, per no ser una cĂ rrega per als altres, a ajudar els febles i a experimentar que «fa mĂ©s feliç donar que rebre» (v. 35).

Estimats germans i germanes, demanem al Senyor que renovi en nosaltres l’amor per l’EsglĂ©sia i pel dipĂČsit de la fe que ella guarda, i que ens faci a tots corresponsables en la custĂČdia del ramat, donant suport amb la pregĂ ria als pastors perquĂš manifestin la fermesa i la tendresa del Pastor divĂ­.

TraducciĂł inicial de Josep M. Torrent Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat, revisada

Descarregar document