Catequesis del Papa

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols 18. «Agripa respongué a Pau: “Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!”» (Ac 26,28). Pau, presoner, davant el rei Agripa

Estimats germans i germanes, bon dia!

En la lectura dels Fets dels Apòstols continua el viatge de l’Evangeli pel món i el testimoni de sant Pau està cada vegada més marcat pel segell del patiment. Però això és una cosa que creix amb el temps en la vida de Pau. Pau no és només l’evangelitzador ple d’ardor, el missioner intrèpid entre els pagans que dona vida a noves comunitats cristianes, sinó que és també el testimoni sofrent del Ressuscitat (cf. Ac 9,15-16).

L’arribada de l’Apòstol a Jerusalem, descrita al capítol 21 dels Fets, desferma un odi ferotge cap a ell dels que li retreuen: «Aquest era un perseguidor! No us en fieu!». Tal com va ser-ho per a Jesús, Jerusalem també és per a ell la ciutat hostil. Després d’haver anat al temple, el reconeixen, el porten a fora per a ser linxat i salvat in extremis pels soldats romans. Acusat d’ensenyar contra la Llei i el temple, és arrestat i comença la seva peregrinació per les presons, primer davant el Sanedrí, després davant del procurador romà a Cesarea, i finalment davant del rei Agripa. Lluc destaca la semblança entre Pau i Jesús, ambdós odiats pels adversaris, acusats públicament i reconeguts innocents per les autoritats imperials; i així Pau s’associa a la passió del seu Mestre, i la seva passió es converteix en un evangeli vivent. Vinc de la basílica de Sant Pere i allí he tingut una primera audiència, aquest matí, amb els pelegrins ucraïnesos, d’una diòcesi d’Ucraïna. Com han estat perseguides, aquestes persones; com han patit per l’Evangeli! Però no han negociat la fe. Són un exemple. Avui al món, a Europa, molts cristians són perseguits i donen la vida per la pròpia fe, o són perseguits amb guants blancs, és a dir deixats de banda, marginats… El martiri és l’aire de la vida d’un cristià, d’una comunitat cristiana. Sempre hi haurà màrtirs entre nosaltres: aquest és el senyal que anem pel camí de Jesús. És una benedicció del Senyor que hi hagi en el poble de Déu algú o alguna que doni aquest testimoniatge del martiri.

Pau és cridat a defensar-se de les acusacions, i finalment, davant del rei Agripa II, la seva apologia es converteix en un testimoniatge eficaç de la fe (cf. Ac 26,1-23).

Després Pau relata la seva conversió: Crist ressuscitat l’ha convertit en cristià i li ha encomanat la missió entre les nacions, «perquè […] passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i […] rebin el perdó dels pecats i l’heretat reservada als qui […] [Crist] ha santificat» (v. 18). Pau ha estat fidel a aquest encàrrec i no ha fet altra cosa que mostrar com els profetes i Moisès han predit el que ell ara anuncia: que «el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes» (v. 23). El testimoniatge apassionat de Pau toca el cor del rei Agripa, al qual només li falta el pas decisiu. I el rei diu això: «Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!» (v. 28). Pau és declarat innocent, però no el poden deixar lliure perquè ha apel·lat al Cèsar. Així continua el viatge imparable de la Paraula de Déu cap a Roma. Pau, encadenat, acabarà aquí a Roma.

A partir d’aquest moment, el retrat de Pau és el del presoner, les cadenes del qual són el signe de la seva fidelitat a l’Evangeli i del testimoniatge donat del Ressuscitat.

Les cadenes són certament una prova humiliant per a l’Apòstol, que apareix als ulls del món com un «malfactor» (2Tm 2,9). Però el seu amor a Crist és tan fort que fins i tot aquestes cadenes es veuen amb els ulls de la fe, que per a Pau no és «una teoria, una opinió sobre Déu i sobre el món», sinó «l’impacte de l’amor de Déu sobre el seu cor, […] que és amor a Jesucrist» (Benet XVI, Homilia amb motiu de l’Any Paulí, 28 juny 2008).

Estimats germans i germanes, Pau ens ensenya la perseverança en la prova i la capacitat de llegir-ho tot amb els ulls de la fe. Demanem avui al Senyor, per intercessió de l’Apòstol, que revifi la nostra fe i que ens ajudi a ser fidels fins al final de la nostra vocació de cristians, de deixebles del Senyor, de missioners.

Traducció inicial de Josep M. Torrent Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat, revisada

Descarregar document