Catequesis del Papa

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols 19. «Ningú de vosaltres no hi deixarà la vida» (Ac 27,22). La prova del naufragi: entre la salvació de Déu i l’hospitalitat dels maltesos

Estimats germans i germanes, bon dia!

El llibre dels Fets dels Apòstols, a la part final, diu que l’Evangeli continua la seva carrera no sols per terra, sinó també per mar, dalt d’un vaixell que condueix Pau presoner, de Cesarea cap a Roma (cf. Ac 27,1–28,16), al cor de l’Imperi, perquè es pugui fer realitat la paraula del Ressuscitat: «[Sereu] testimonis meus […] fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). Llegiu el Llibre dels Fets dels Apòstols i veureu com l’Evangeli, amb el poder de l’Esperit Sant, arriba a tots els pobles, es fa universal. Busqueu-ho. Llegiu-ho.

La navegació troba condicions desfavorables des del començament. El viatge esdevé perillós. Pau aconsella no continuar navegant, però el centurió no se’l creu i confia en el pilot i en el propietari. El viatge continua i es desencadena un vent tan furiós que la tripulació perd el control i deixa la nau a la deriva.

Quan la mort sembla que s’acosta i tothom es desespera, Pau intervé i tranquil·litza els seus companys dient el que hem escoltat: «Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro, i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell”» (Ac 27,23-24). Fins i tot en la dificultat, Pau no deixa de ser el custodi de la vida dels altres i l’animador de la seva esperança.

Lluc ens mostra així que el designi que porta Pau cap a Roma rescata no sols l’Apòstol, sinó també els seus companys de viatge, i el naufragi es converteix de situació de desgràcia en oportunitat providencial per a l’anunci de l’Evangeli.

Després del naufragi ve el desembarcament a l’illa de Malta; els seus habitants demostren una càlida benvinguda. Els maltesos són bona gent, són humans, ja en aquell moment eren acollidors. Plou i fa fred i encenen una foguera per proporcionar als nàufrags una mica de calor i d’alleujament. Aquí també Pau, com a veritable deixeble de Crist, es posa al servei per alimentar el foc amb algunes branques. Durant aquestes operacions és mossegat per un escurçó, però no sofreix cap mal: la gent, veient això, diu: «Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui» (Ac 28,4). Esperaven el moment que caigués mort, però no li passa res i fins i tot el parer de la gent canvia: en lloc de ser un malfactor és una divinitat. En realitat, aquell benefici ve del Senyor Ressuscitat que l’assisteix, d’acord amb la promesa feta abans de pujar el cel adreçada als creients: «Agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons» (Mc 16,18). Diu la història que des d’aquell moment no hi ha escurçons a Malta: aquesta és la benedicció de Déu per l’acollença d’aquest poble tan bo.

De fet, l’estada a Malta és converteix per a Pau en l’ocasió propícia per fer «carn» la paraula que anuncia i exercir així un ministeri de compassió en el guariment dels malalts. I aquesta és una llei de l’Evangeli: quan un creient experimenta la salvació no se la guarda per a ell, sinó que la posa en circulació. «El bé tendeix sempre a comunicar-se. Qualsevol experiència de veritat i de bellesa cerca per ella mateixa l’expansió, i qualsevol persona que viu un alliberament profund adquireix una major sensibilitat davant les necessitats dels altres» (Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 9). Un cristià «que ha passat proves» sens dubte pot fer-se més proper als qui sofreixen perquè sap què és el sofriment, i pot fer que el seu cor s’obri i sigui sensible a la solidaritat amb els altres.

Pau ens ensenya a viure les proves unint-nos a Crist, per a madurar la «convicció que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, fins i tot enmig de fracassos aparents » i la «certesa que qui s’ofereix i es dona a Déu per amor, segurament serà fructífer» (ibid., 279). L’amor sempre és fructífer, l’amor de Déu sempre ho és, i si tu et deixes portar pel Senyor i reps els seus dons, això et permetrà donar-los als altres. L’amor a Déu sempre va més enllà.

Demanem avui al Senyor que ens ajudi a viure cada prova sostinguts per l’energia de la fe; i a ser sensibles a tants nàufrags en la història que s’apropen exhaustos a les nostres costes, perquè nosaltres sapiguem també acollir-los amb aquell amor fraternal que ve de l’encontre amb Jesús. És això el que salva del glaç de la indiferència i de la inhumanitat.

Traducció inicial de Josep M. Torrent Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat, revisada

Descarregar document