Catequesis del Papa

Catequesi sobre les Benaurances: 5. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos

Estimats germans i germanes, bon dia!

En l’Audiència d’avui, continuem meditant sobre el lluminós camí de la felicitat que el Senyor ens ha donat en les Benaurances, i arribem a la quarta: «Feliços els qui tenen fam i set de justícia perquè seran satisfets» (Mt 5,6).

Ja hem trobat la pobresa en l’esperit i els plors; ara ens trobem davant d’un altre tipus de feblesa, la que està relacionada amb la fam i la set. Fam i set són necessitats primàries, afecten la supervivència. Cal remarcar-ho: aquí no es tracta d’un desig genèric, sinó d’una necessitat vital i quotidiana com és el cas del nodriment.

Però què significa tenir fam i set de justícia? Certament no estem parlant dels que volen venjança, ans al contrari, en la benaurança precedent hem parlat de suavitat. Realment les injustícies fereixen la humanitat; la societat humana necessita urgentment equitat, veritat i justícia social; recordem que el mal que pateixen les dones i els homes arriba al cor de Déu Pare. Quin pare no patiria el dolor dels seus fills?

Les Escriptures parlen del dolor dels pobres i dels oprimits que Déu coneix i comparteix. Per haver escoltat el crit d’opressió que venia dels fills d’Israel – com explica el llibre de l’Èxode (cf. 3,7-10) – Déu ha baixat per alliberar el seu poble. Però la fam i la set de la justícia de què ens parla el Senyor és encara més profunda que la legítima necessitat de justícia humana que tot home porta en el seu cor.

En el mateix “discurs de la muntanya”, una mica més enllà, Jesús parla d’una justícia més gran que la del dret humà o de la perfecció personal, dient: «Si la vostra justícia no supera la dels escribes i dels fariseus, no entrareu en el regne del cel» (Mt 5,20). I aquesta és la justícia que ve de Déu (cf. 1 Cor 1,30).

En les Escriptures trobem una set més profunda que la set física, que és un desig situat en l’arrel del nostre ser. Un Salm diu: «Tu ets el meu Déu, Senyor; a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua» (Sal 63,2). Els Pares de l’Església parlen d’aquesta inquietud que viu al cor de l’home. Sant Agustí diu: «Ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor no troba la pau fins que no reposa en tu». És una set interior, una fam interior, una inquietud…

En tots els cors, fins i tot en els més corruptes i allunyats del bé, hi ha un anhel de la llum, encara que estigui sota les runes d’enganys i errors, però hi ha sempre la set de la veritat i del bé, que és la set de Déu. És l’Esperit Sant qui desperta aquesta set: Ell és l’aigua viva que ha format la nostra pols, Ell és l’alè creador que li ha donat vida.

Per això l’Església és enviada a anunciar a tots la Paraula de Déu, impregnada de l’Esperit Sant. Perquè l’Evangeli de Jesucrist és la justícia més gran que es pugui oferir al cor de la humanitat, que en té una necessitat vital, encara que no se n’adoni.

Per exemple, quan un home i una dona es casen tenen la intenció de fer alguna cosa fantàstica i bonica i, si mantenen viva aquesta set, trobaran sempre el camí per anar endavant, enmig de problemes, amb l’ajut de la Gràcia. Fins i tot els joves tenen aquesta fam, i no l’han de perdre! Cal protegir i alimentar en el cor dels infants el desig d’amor, de tendresa, d’acollida que expressen en els seus impulsos sincers i lluminosos.

Cada persona està cridada a redescobrir el que importa realment, el que realment necessita, el que fa viure bé i, al mateix temps, el que és secundari, i el que tranquil·lament es pot deixar de fer.

Jesús anuncia en aquesta benaurança – fam i set de justícia – que hi ha una set que no serà decebuda; una set que, si es satisfà, serà saciada i sempre acabarà bé, perquè correspon al cor mateix de Déu, al seu Esperit Sant que és amor, i també a la llavor que l’Esperit Sant ha sembrat en els nostres cors. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia: tenir aquesta set de justícia que és precisament el desig de trobar-lo, de veure Déu i de fer el bé als altres.

Traducció de Josep M. Torrents Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat

Descarregar document