Catequesis del Papa

Catequesi sobre les Benaurances: 6. Feliços els compassius, perquè seran compadits

Estimats germans i germanes, bon dia!

Ens aturem avui en la cinquena benaurança, que diu: «Feliços els compassius, Déu se’n compadirà» (Mt 5,7). En aquesta benaurança hi ha una particularitat: és l’única en què coincideixen la causa i el fruit de la felicitat, la misericòrdia. Aquells que practiquen la compassió trobaran compassió, seran «compadits”.

Aquest tema de la reciprocitat del perdó no està present només en aquesta benaurança, sinó que és recorrent en l’Evangeli. I com podria ser d’una altra manera? La misericòrdia és el cor mateix de Déu! Jesús diu: «No jutgeu i no sereu jutjats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats» (Lc 6,37). Sempre la mateixa reciprocitat. I la Carta de Jaume afirma que «la misericòrdia sempre és millor que el judici» (2,13).

Però és sobretot en el Pare Nostre on diem: «Perdona’ns les nostres ofenses així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen» (Mt 6,12); i aquesta petició és l’única que es repeteix al final: «Si vosaltres perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si vosaltres no perdoneu els altres, el vostre Pare no us perdonarà les vostres culpes» (Mt 6,14-15; cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2838).

Hi ha dues coses que no es poden separar: el perdó donat i el perdó rebut. Però molta gent té problemes, no poden perdonar. Moltes vegades el mal rebut és tan gran que poder perdonar sembla com si s’hagués d’escalar una muntanya altíssima: un esforç enorme; i hom pensa: no es pot, això no és possible. Aquest fet de la reciprocitat del perdó indica que hem de canviar la perspectiva. Nosaltres sols no podem, ens cal la gràcia de Déu, l’hem de demanar. De fet, si la cinquena benaurança promet trobar misericòrdia i en el Pare Nostre demanem el perdó dels deutes, vol dir que nosaltres som essencialment deutors i necessitem trobar misericòrdia!

Tots som deutors. Tots. Envers Déu, que és tan generós, i envers els germans. Tots sabem que no som el pare o la mare que hauríem de ser, el marit o la muller, el germà o la germana que hauríem de ser. Tots estem «en dèficit», en la vida. I necessitem perdó. Sabem que nosaltres també hem fet el mal, falta sempre alguna cosa en el bé que hauríem d’haver fet.

Però precisament aquesta pobresa nostra es converteix en la força per perdonar! Som deutors i si, com hem sentit al principi, serem mesurats amb la mesura amb què mesurem els altres (cf. Lc 6,38), aleshores ens convé fer més gran la mesura i perdonar els deutes, perdonar. Tots hem de recordar que necessitem perdonar, necessitem el perdó, necessitem paciència; aquest és el secret de la misericòrdia: perdonant un és perdonat. Per això, Déu va al davant i ens perdona Ell el primer (cf. Rm 5,8). Rebent el seu perdó, nosaltres som capaços també de perdonar. Així la pròpia misèria i la pròpia manca de justícia es converteixen en una ocasió per obrir-se al regne del cel, amb una mesura més gran, la mesura de Déu, que és misericòrdia.

D’on ve la nostra misericòrdia? Jesús ens ha dit: «Sigueu misericordiosos, com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36). Com més s’accepta l’amor del Pare, més s’estima (cf. CCC, 2842). La misericòrdia no és una dimensió vers els altres, sinó que és el centre de la vida cristiana: no hi ha cristianisme sense misericòrdia. Si tot el nostre cristianisme no ens porta a la misericòrdia, hem errat el camí, perquè la misericòrdia és l’únic veritable objectiu de tot camí espiritual. És un dels fruits més bonics de la caritat (cf. CCC, 1829).

Recordo que aquest tema és el que vaig escollir en el primer Àngelus que vaig haver de dir com a Papa: la misericòrdia. I això m’ha quedat molt gravat en mi, com un missatge que com a Papa jo hauria de donar sempre, un missatge que ha de ser el de cada dia: la misericòrdia. Recordo que aquell dia vaig tenir una actitud una mica «desvergonyida” de fer publicitat d’un llibre sobre la misericòrdia, que acabava de publicar el cardenal Kasper. I aquell dia vaig sentir amb força que aquest és el missatge que haig de donar com a Bisbe de Roma: misericòrdia, misericòrdia, per favor, perdó.

La misericòrdia de Déu és el nostre alliberament i la nostra felicitat. Nosaltres vivim de misericòrdia i no ens podem permetre d’estar sense misericòrdia: és l’aire que ens permet respirar. Som massa pobres per posar condicions, necessitem perdonar, perquè necessitem ser perdonats. Gràcies!

Traducció de Josep M. Torrents Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat

Descarregar document