Catequesis del Papa

Catequesi – «Guarir el mĂłn»: 6. Amor i bĂ© comĂș

Estimats germans i germanes, bon dia!

La crisi que estem vivint, que vivim a causa de la pandĂšmia, ens afecta a tots; podem sortir-nos-en millor si tots junts cerquem el bĂ© comĂș; si no ho fem aixĂ­, ens en sortirem pitjor. Malauradament, assistim a l’apariciĂł d’interessos partidistes. Per exemple, hi ha qui voldria apropiar-se de possibles solucions, com en el cas de les vacunes i desprĂ©s vendre-les als altres. Alguns aprofiten la situaciĂł per fomentar les divisions: per treure’n avantatges econĂČmics o polĂ­tics, creant o augmentant conflictes. A d’altres senzillament no els interessa el sofriment aliĂš, tiren pel dret i segueixen el seu propi camĂ­ (cf. Lc 10,30-32). SĂłn els devots de Ponç Pilat, se’n renten les mans.

La resposta cristiana a la pandĂšmia i a les conseqĂŒents crisis sĂČcio-econĂČmiques es basa en l’amor, sobretot l’amor de DĂ©u que sempre ens precedeix (cf. 1 Jn 4,19). Ell ens estima primer, Ell sempre ens precedeix en l’amor i en les solucions. Ell ens estima incondicionalment, i quan acollim aquest amor divĂ­, podem respondre de manera semblant. No estimo nomĂ©s els qui m’estimen: la meva famĂ­lia, els meus amics, el meu grup, sinĂł tambĂ© els que no m’estimen, estimo tambĂ© els que no em coneixen, estimo tambĂ© els que sĂłn estrangers, i tambĂ© els que em fan patir o els que considero enemics (cf. Mt 5,44). Aquesta Ă©s la saviesa cristiana, aquesta Ă©s l’actitud de JesĂșs. I el punt mĂ©s alt de la santedat, diguem-ho aixĂ­, Ă©s estimar els enemics, i no Ă©s fĂ cil. Per descomptat, estimar tothom, inclosos els enemics, Ă©s difĂ­cil —diria que Ă©s un art! PerĂČ un art que es pot aprendre i millorar. L’amor autĂšntic, que ens fa fecunds i lliures, Ă©s sempre expansiu i inclusiu. Aquest amor cura, guareix i fa el bĂ©. Moltes vegades fa mĂ©s bĂ© una carĂ­cia que un seguit d’arguments, una carĂ­cia de perdĂł i no tants arguments per defensar-se. És l’amor inclusiu que cura.

Per tant, l’amor no es limita a les relacions entre dues o tres persones, o els amics, o la famĂ­lia, va mĂ©s enllĂ . ComprĂšn les relacions cĂ­viques i polĂ­tiques (cf. Catecisme de l’EsglĂ©sia catĂČlica [CCC], 1907-1912), inclosa la relaciĂł amb la naturalesa (Enc. Laudato si’ [LS], 231). Com que som Ă©ssers socials i polĂ­tics, una de les mĂ ximes expressions d’amor Ă©s precisament la social i polĂ­tica, decisiva per al desenvolupament humĂ  i per afrontar tota mena de crisis (ibid., 231). Sabem que l’amor fecunda les famĂ­lies i les amistats; perĂČ Ă©s bo recordar que fecunda tambĂ© les relacions socials, culturals, econĂČmiques i polĂ­tiques, permetent-nos construir una «civilitzaciĂł de l’amor», com deia Sant Pau VI i, tambĂ©, Sant Joan Pau II. Sense aquesta inspiraciĂł, preval la cultura de l’egoisme, de la indiferĂšncia, del malbaratament, Ă©s a dir descartar els que jo no estimo, allĂČ que no puc estimar o aquells que em semblen inĂștils en la societat. Avui, quan he entrat, una parella m’ha dit: «Pregui per nosaltres perquĂš tenim un fill discapacitat.» Jo els he preguntat: «Quants anys tĂ©?» «Tants.» «I quĂš feu?» «Nosaltres l’acompanyem, l’ajudem.» Tota una vida dels pares per aquell fill discapacitat. AixĂČ Ă©s amor. I els enemics, els adversaris polĂ­tics, segons la nostra opiniĂł, semblen discapacitats polĂ­tics i socials, ho semblen. NomĂ©s DĂ©u sap si ho sĂłn o no. PerĂČ nosaltres els hem d’estimar, hem de dialogar, hem de construir aquesta civilitzaciĂł de l’amor, aquesta civilitzaciĂł polĂ­tica, social, de la unitat de tota la humanitat. Tot aixĂČ Ă©s el contrari de les guerres, divisions, enveges, fins i tot de les guerres dintre de la famĂ­lia. L’amor inclusiu i social Ă©s familiar, Ă©s polĂ­tic: l’amor ho impregna tot!

El coronavirus ens demostra que el veritable bĂ© per a cadascĂș Ă©s un bĂ© comĂș no nomĂ©s individual i, viceversa, el bĂ© comĂș Ă©s un veritable bĂ© per a la persona (cf. CCC, 1905-1906). Si una persona es preocupa nomĂ©s del propi bĂ© Ă©s un egoista. En canvi la persona Ă©s mĂ©s persona, quan obre el propi bĂ© a tots els altres, el comparteix. La salut, a mĂ©s de ser individual, Ă©s tambĂ© un bĂ© pĂșblic. Una societat sana Ă©s la que es preocupa per la salut de tots.

Un virus que no coneix barreres, fronteres o diferĂšncies culturals i polĂ­tiques s’ha de combatre amb un amor sense barreres, fronteres o diferĂšncies. Aquest amor pot generar estructures socials que ens animen a compartir mĂ©s que a competir, que ens permeten incloure els mĂ©s vulnerables i no marginar-los, i que ens ajuden a expressar el millor de la nostra naturalesa humana i no el pitjor. L’autĂšntic amor no coneix la cultura de la marginaciĂł, no sap quĂš Ă©s. De fet, quan estimem i generem creativitat, quan generem confiança i solidaritat, Ă©s allĂ  on sorgeixen iniciatives concretes pel bĂ© comĂș. I aixĂČ val tant a nivell de les petites i les grans comunitats, tambĂ© a nivell internacional. El que es fa a casa, el que es fa al barri, el que es fa en el poble, el que es fa en les grans ciutats i internacionalment Ă©s el mateix: Ă©s la mateixa llavor que creix i que dona fruit. Si tu a casa, al barri, comences amb l’enveja, amb la lluita, al final hi haurĂ  la “guerra”. En canvi, si tu comences amb l’amor, si comparteixes l’amor, el perdĂł, aleshores hi haurĂ  amor i perdĂł per a tothom.

Al contrari, si les solucions a la pandĂšmia porten l’empremta de l’egoisme, ja sigui de persones, empreses o nacions, potser podrem sortir del coronavirus, perĂČ certament no de la crisi humana i social que el virus ha posat de manifest i ha accentuat. Per tant, tingueu cura de no construir sobre la sorra (cf. Mt 7,21-27)! Per construir una societat sana, inclusiva, justa i pacĂ­fica, ho hem de fer sobre la roca del bĂ© comĂș. El bĂ© comĂș Ă©s una roca. I aquesta Ă©s la tasca de tots nosaltres, no nomĂ©s d’algun especialista. Sant TomĂ s d’Aquino deia que la promociĂł del bĂ© comĂș Ă©s un deure de justĂ­cia que recau sobre tots els ciutadans. Cada ciutadĂ  Ă©s responsable del bĂ© comĂș. I per als cristians Ă©s tambĂ© una missiĂł. Com ensenya Sant Ignasi de Loiola, dirigir els nostres esforços quotidians vers el bĂ© comĂș Ă©s una manera de rebre i difondre la glĂČria de DĂ©u.

Malauradament, sovint la polĂ­tica no tĂ© bona fama, i sabem perquĂš. AixĂČ no vol dir que els polĂ­tics siguin tots dolents, no, no vull dir aixĂČ. NomĂ©s dic que malauradament la polĂ­tica sovint no tĂ© bona fama. PerĂČ no ens hem de resignar a aquesta visiĂł negativa, sinĂł reaccionar demostrant amb els fets que Ă©s possible, de fet, el deure de tenir una bona polĂ­tica, la que posa al centre la persona humana i el bĂ© comĂș. Si llegiu la histĂČria de la humanitat trobareu molts polĂ­tics sants que han seguit aquest camĂ­. És possible en la mesura que cada ciutadĂ  i, en particular, els que assumeixen compromisos i posicions socials i polĂ­tiques, arreli les seves accions en principis Ăštics i les animi amb amor social i polĂ­tic. Els cristians, de manera particular els fidels laics, estan cridats a donar-ne bon testimoni d’aixĂČ i ho poden fer grĂ cies a la virtut de la caritat, cultivant-ne la seva dimensiĂł social intrĂ­nseca.

Per tant Ă©s hora d’incrementar el nostre amor social —vull remarcar-ho: el nostre amor social— contribuint-hi tots, a partir de la nostra petitesa. El bĂ© comĂș requereix la participaciĂł de tothom. Si tothom hi posa la seva part i si ningĂș no en queda fora, podrem regenerar bones relacions a nivell comunitari, nacional, internacional i tambĂ© en harmonia amb el medi ambient (cfr. LS, 236). AixĂ­ en els nostres gestos, fins i tot els mĂ©s humils, es farĂ  visible alguna cosa de la imatge de DĂ©u que portem en nosaltres, perquĂš DĂ©u Ă©s Trinitat, DĂ©u Ă©s amor. Aquesta Ă©s la mĂ©s bonica definiciĂł de DĂ©u en la BĂ­blia. Ens la dona l’apĂČstol Joan, que va estimar tant JesĂșs: DĂ©u Ă©s amor. Amb el seu ajut, podem curar el mĂłn treballant tots junts pel bĂ© comĂș, no nomĂ©s pel propi bĂ©, sinĂł pel bĂ© comĂș, de tots.

TraducciĂł de Josep M. Torrents Sauvage per al web www.catalunyareligio.cat

Descarregar document