Catequesis del Papa

Catequesi sobre Nadal

Estimats germans i germanes, bon dia!

En aquesta catequesi, en els dies previs a Nadal, voldria oferir-vos alguns punts de reflexió en preparació a la celebració de Nadal. En la litúrgia de la nit ressonarà l’anunci de l’àngel als pastors: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora» (Lc 2,10-12).

Imitant els pastors, també nosaltres ens movem espiritualment cap a Betlem, on Maria ha tingut el Nen en una establia, «perquè» —diu sant Lluc— «no havien trobat lloc a l’hostal» (2,7). El Nadal s’ha convertit en una festa universal, i també qui no creu percep la fascinació d’aquesta festivitat. El cristià, però, sap que Nadal és un esdeveniment decisiu, un foc perenne que Déu ha encès en el món, i no pot ser confós amb les coses efímeres. És important que no es redueixi a festa només sentimental o consumista. Diumenge passat vaig cridar l’atenció sobre aquest problema, subratllant que el consumisme ens ha segrestat el Nadal. No: Nadal no s’ha de reduir a festa només sentimental o consumista, rica de regals i felicitacions, però pobra de fe cristiana, i també pobra d’humanitat. Per tant, cal frenar una certa mentalitat mundana, incapaç de captar el nucli incandescent de la nostra fe, que és aquest: «El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14). I això és el nucli de Nadal, encara més: és la veritat de Nadal; no n’hi ha cap altra.

Nadal ens convida a reflexionar, per una part, sobre el dramatisme de la història, en la qual els homes, ferits pel pecat, van de manera constant a la recerca de la veritat, a la recerca de la misericòrdia, a la recepta de la redempció; i, per altra part, sobre la bondat de Déu, que ha vingut al nostre encontre per a comunicar-nos la Veritat que salva i fer-nos partícips de la seva amistat i de la seva vida. Això és un do de gràcia: és pura gràcia, sense mèrit nostre. Hi ha un Sant Pare que diu: «Mireu cap aquest costat, cap a l’altre: busqueu el mèrit i no trobareu altra cosa que gràcia.» Tot és gràcia, un do de gràcia. I aquest do de gràcia el rebem a través de la senzillesa i de la humanitat del Nadal, i pot treure dels nostres cors i de les nostres ments el pessimisme, que avui s’ha difós encara més per la pandèmia. Podem superar aquell sentiment de pèrdua inquietant, no deixar-nos aclaparar per les derrotes i els fracassos, en la consciència redescoberta que aquell Nen humil i pobre, amagat i indefens, és Déu mateix, fet home per nosaltres. El concili Vaticà II, en un cèlebre passatge de la Constitució sobre l’Església en el món contemporani, ens diu que aquest esdeveniment ens concerneix a cada un de nosaltres: «El Fill de Déu, per la seva encarnació s’ha unit d’alguna manera amb cada home. Va treballar amb mans d’home, pensà amb enteniment humà, actuà amb voluntat humana, estimà amb cor d’home. Nascut de Maria Verge, es féu de debò un dels nostres, semblant en tot a nosaltres, tret del pecat» (Cons. past. Gaudium et spes, 22). «Però Jesús va néixer fa dos mil anys, i això em concerneix a mi?» «Sí, et concerneix a tu i a mi, a cada un de nosaltres. Jesús és un de nosaltres: Déu, en Jesús, és un de nosaltres.»

Aquesta realitat ens dona molta alegria i molta valentia. Déu no ens ha mirat des de dalt, des de lluny, no ha passat de llarg, no ha sentit fàstic per la nostra misèria, no s’ha revestit amb un cos aparent, sinó que ha assumit plenament la nostra naturalesa i la nostra condició humana. No ha deixat res a fora, excepte el pecat: l’únic que ell no té. Tota la humanitat es troba en ell. Ell ha agafat tot el que som, així com som. Això és essencial per a comprendre la fe cristiana. Sant Agustí, reflexionant sobre el seu camí de conversió, escriu en les seves Confessions: «Encara no tenia gaire humilitat per a posseir el meu Déu, l’humil Jesús, ni coneixia els ensenyaments de la seva debilitat» (Confessions, VII, 8). I quina és la debilitat de Jesús? La «debilitat» de Jesús és un «ensenyament»! Perquè ens revela l’amor de Déu. Nadal és la festa de l’Amor encarnat, de l’amor nascut per nosaltres en Jesucrist. Jesucrist és la llum dels homes que resplendeix en les tenebres, que dona sentit a l’existència humana i a tota la història.

Benvolguts germans i germanes, que aquestes breus reflexions ens ajudin a celebrar Nadal amb més consciència. Hi ha encara una altra manera de preparar-se, que vull recordar-vos a vosaltres i a mi i que és a l’abast de tots: meditar una mica en silenci davant el pessebre. El pessebre és una catequesi d’aquesta realitat, del que va fer aquell any, aquell dia, que hem escoltat a l’Evangeli. Per això l’any passat vaig escriure una Carta que ens farà bé de reprendre. Es titula Admirabile signum, ‘signe admirable’. Seguint les petjades de sant Francesc d’Assís, ens podem convertir una mica en nens i romandre contemplant l’escena de Nadal, i deixar que reneixi en nosaltres l’estupor per la manera «meravellosa» com Déu ha volgut venir al món. Demanem la gràcia de l’estupor: davant d’aquest misteri, d’aquesta realitat tan tendra, tan bonica, tan a prop dels nostres cors, que el Senyor ens doni la gràcia de l’estupor, per a trobar-lo, per a acostar-nos a ell, per acostar-nos a tots nosaltres. Això farà renéixer en nosaltres la tendresa. L’altre dia, parlant amb alguns científics, es parlava d’intel·ligència artificial i dels robots… Hi ha robots programats per a tots i per a tot, i això tira endavant. I jo els vaig dir: «Però què és allò que els robots no podran fer mai? Ells van pensar, van fer propostes, però al final van estar d’acord amb una cosa: la tendresa. Això els robots no podran fer-ho. I això és el que ens porta Déu avui: la manera meravellosa com Déu ha volgut venir al món, i això fa renéixer en nosaltres la tendresa. Tenim molta necessitat de carícies humanes davant tantes misèries! Si la pandèmia ens ha obligat a estar més distants, Jesús, al pessebre, ens mostra el camí de la tendresa per estar a prop, per a ser humans. Seguim aquest camí. Bon Nadal!

Descarregar document