Catequesis del Papa

Catequesis sobre la pregària: 30. La pregària vocal

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

La preg√†ria √©s di√†leg amb D√©u; i tota criatura, en un cert sentit, ¬ędialoga amb D√©u¬Ľ. En l‚Äô√©sser hum√†, la preg√†ria es converteix en paraula, invocaci√≥, cant, poesia‚Ķ La Paraula divina s‚Äôha fet carn, i en la carn de cada home la paraula torna a D√©u en la preg√†ria.

Les paraules s√≥n les nostres criatures, per√≤ s√≥n tamb√© les nostres mares, i d‚Äôalguna manera ens modelen. Les paraules d‚Äôuna preg√†ria ens fan travessar sense perill una vall fosca, ens dirigeixen cap a prats verds i rics en aig√ľes, fent-nos festejar sota els ulls d‚Äôun enemic, com ens ensenya a recitar el salm (cf. Sl 23). Les paraules amaguen sentiments, per√≤ existeix tamb√© el cam√≠ invers: aquell en el qual les paraules modelen els sentiments. La B√≠blia educa l‚Äôhome per tal que tot surti a la llum de la paraula, que res hum√† no sigui excl√≤s, censurat. El dolor, sobretot, √©s perill√≥s si resta cobert, tancat dins nostre‚Ķ Un dolor tancat dins nostre, que no pot expressar-se o desfogar-se, pot enverinar l‚Äô√†nima; √©s mortal.

Per aquesta ra√≥ la Sagrada Escriptura ens ensenya a pregar tamb√© amb paraules a vegades audaces. Els escriptors sagrats no volen enganyar-nos sobre l‚Äôhome: saben que en el seu cor allotgen tamb√© sentiments poc edificants, fins i tot odi. Cap de nosaltres no neix sant, i quan aquests mals sentiments truquen a la porta del nostre cor cal ser capa√ßos de desactivar-los amb la preg√†ria i amb les paraules de D√©u. En els salms trobem tamb√© expressions molt dures contra els enemics ‚ÄĒexpressions que els mestres espirituals ens ensenyen per a referir-nos al diable i als nostres pecats‚ÄĒ; i tamb√© s√≥n paraules que pertanyen a la realitat humana i que han acabat a la llera de les Sagrades Escriptures. S√≥n all√≠ per a testimoniar-nos que, si davant la viol√®ncia no existissin les paraules, per a fer inofensius els mals sentiments, per a canalitzar-los per tal que no fereixin, el m√≥n estaria completament enfonsat.

La primera preg√†ria humana √©s sempre una recitaci√≥ vocal. En primer lloc, es mouen sempre els llavis. Encara que, com tots sabem, resar no significa repetir paraules, malgrat aix√≤ la preg√†ria vocal √©s la m√©s segura i sempre √©s possible fer-la. Els sentiments, en canvi, encara que siguin nobles, s√≥n sempre incerts: van i venen, ens abandonen i retornen. I no sols aix√≤, tamb√© les gr√†cies de la preg√†ria s√≥n imprevisibles: en algun moment les consolacions abunden, per√≤ en els dies m√©s foscos semblen evaporar-se del tot. La preg√†ria del cor √©s misteriosa i en alguns moments es fa fonedissa. La preg√†ria dels llavis, la que xiuxiueja o es recita en el cor, per√≤, est√† sempre disponible, i √©s necess√†ria per al treball manual. El Catecisme afirma: ¬ęLa preg√†ria vocal √©s un element indispensable de la vida cristiana. Als deixebles, atrets per la preg√†ria silenciosa del Mestre, aquest els ensenya una preg√†ria vocal: el parenostre¬Ľ (n. 2701). ¬ęEnsenya‚Äôns a resar¬Ľ, demanen els deixebles a Jes√ļs, i Jes√ļs ensenya una oraci√≥ vocal: el parenostre. I en aquesta oraci√≥ hi √©s tot.

Tots haur√≠em de tenir la humilitat d‚Äôalgunes persones grans que, a l‚Äôesgl√©sia, potser perqu√® la seva o√Įda ja no est√† b√©, reciten a mitja veu les preg√†ries que van aprendre d‚Äôinfants, omplint el passad√≠s de xiuxiuejos. Aquesta preg√†ria no molesta el silenci, sin√≥ que testimonia la fidelitat al deure de la preg√†ria, practicada durant tota la vida, sense fallar mai. Aquests orants de la preg√†ria humil s√≥n sovint els grans intercessors de les parr√≤quies: s√≥n els roures que cada any estenen les seves branques, per a donar ombra al major nombre de persones. Nom√©s D√©u sap quant i quan el seu cor est√† unit a aquestes preg√†ries recitades: segurament tamb√© aquestes persones han hagut d‚Äôafrontar nits i moment de buit. Per√≤ a la preg√†ria vocal s‚Äôhi pot ser sempre fidel. √Čs com una √†ncora: aferrar-se a la corda per a quedar-se all√≠, fidel, passi el que passi.

Tots hem d‚Äôaprendre de la const√†ncia d‚Äôaquell pelegr√≠ rus, del qual parla una c√®lebre obra d‚Äôespiritualitat, el qual va aprendre l‚Äôart de la preg√†ria repetint infinites vegades la mateixa invocaci√≥: ¬ęJes√ļs, Crist, Fill de D√©u, Senyor, tingueu pietat de nosaltres pecadors!¬Ľ (cf. CEC, 2616; 2667). Repetia nom√©s aix√≤. Si arriben favors a la seva vida, si la preg√†ria es fa un dia suficientment c√†lida com per a percebre la pres√®ncia del Regne aqu√≠ enmig nostre, si la seva mirada es transforma fins ser com la d‚Äôun infant, √©s perqu√® ha insistit en la recitaci√≥ d‚Äôuna senzilla jaculat√≤ria cristiana. Al final, aquesta es converteix en part de la seva respiraci√≥. √Čs bonica la hist√≤ria del pelegr√≠ rus: √©s un llibre per a tots. Us aconsello de llegir-lo: us ajudar√† a entendre qu√® √©s la preg√†ria vocal.

Per tant, no hem de menysprear la preg√†ria vocal. Alg√ļ diu: ¬ę√Čs cosa d‚Äôinfants, per a la gent ignorant; jo estic buscant la preg√†ria mental, la meditaci√≥, el buit interior perqu√® vingui D√©u.¬Ľ Si us plau, no cal caure en la sup√®rbia de menysprear la preg√†ria vocal. √Čs la preg√†ria dels senzills, la que ens ha ensenyat Jes√ļs: Pare nostre, que esteu en el cel‚Ķ Les paraules que pronunciem ens agafen de la m√†; en alguns moments retornen el gust, desperten fins i tot el cor m√©s adormit; desperten els sentiments dels qui hav√≠em perdut la mem√≤ria, i ens porten de la m√† cap a l‚Äôexperi√®ncia de D√©u. I sobretot s√≥n les √ļniques, de manera segura, que dirigeixen a D√©u les preguntes que ell vol escoltar. Jes√ļs no ens ha deixat enmig de la boira. Ens ha dit: ¬ęVosaltres, quan reseu, digueu aix√≤!¬Ľ I ens ha ensenyat la preg√†ria del parenostre (cf. Mt 6,9).

Descarregar document