EL MARTIRI

Benvolguts germans i germanes,

Avui, en la litúrgia, recordem santa Clara d’Assís, fundadora de les clarisses, figura lluminosa de la qual parlaré en una de les properes catequesis. Però aquesta setmana -com ja vaig anticipar en l’àngelus del diumenge passat- recordem també alguns sants màrtirs dels primers segles de l’Església, com sant Llorenç, diaca; sant Poncià, papa; sant Hipòlit, sacerdot, i sants màrtirs d’un temps més proper a nosaltres, com santa Teresa Benedicta de la Creu, Edith Stein, patrona d’Europa, i sant Maximilià Maria Kolbe. Ara vull detenir-me breument a parlar sobre el martiri, forma d’amor total a Déu.

En què es funda el martiri? La resposta és senzilla: en la mort de Jesús, en el seu sacrifici suprem d’amor, consumat a la creu a fi que poguéssim tenir la vida (cf. Jn 10,10). Crist és el servent que sofreix, de qui parla el profeta Isaïes (cf. Is 52,13-15), que es va entregar a si mateix com a rescat per molts (cf. Mt 20,28). Ell exhorta els seus deixebles, cadascun de nosaltres, a prendre cada dia la nostra creu i seguir-lo pel camí de l’amor total a Déu Pare i a la humanitat: «Qui no pren la seva creu i em segueix» -ens diu- «no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà» (Mt 10,38-39). És la lògica del gra de blat que mor per a germinar i donar vida (cf. Jn 12,24). Jesús mateix «és el gra de blat vingut de Déu, el gra de blat diví, que es deixa caure a terra, que es deixa partir, trencar en la mort i, precisament d’aquesta manera, s’obre i pot donar fruit a tot el món» (Benet XVI, Visita a l’Església luterana de Roma, 14 de març de 2010; l’Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 21 de març de 2010, p. 8). El màrtir segueix el Senyor fins a les últimes conseqüències, acceptant lliurement de morir per la salvació del món, en una prova suprema de fe i d’amor (cf. Lumen gentium, 42).

Un cop més, d’on neix la força per a afrontar el martiri? De la unió profunda i íntima amb Crist, perquè el martiri i la vocació al martiri no són el resultat d’un esforç humà, sinó la resposta a una iniciativa i a una crida de Déu; són un do de la seva gràcia, que ens fa capaços de donar la pròpia vida per amor a Crist i a l’Església, i així al món. Si llegim la vida dels màrtirs quedem sorpresos per la serenitat i la valentia que tenien a l’hora d’afrontar el sofriment i la mort: el poder de Déu es manifesta plenament en la debilitat, en la pobresa de qui s’encomana a ell i només en ell posa la seva esperança (cf. 2Co 12,9). Però és important subratllar que la gràcia de Déu no suprimeix o sufoca la llibertat de qui afronta el martiri, sinó, al contrari, l’enriqueix i l’exalça: el màrtir és una persona summament lliure, lliure respecte del poder, del món: una persona lliure, que en un únic acte definitiu entrega tota la seva vida a Déu, i en un acte suprem de fe, d’esperança i de caritat s’abandona a les mans del seu Creador i Redemptor; sacrifica la seva vida per ser associada de manera total al sacrifici de Crist en la creu. En una paraula, el martiri és un gran acte d’amor en resposta a l’immens amor de Déu.

Benvolguts germans i germanes, com vaig dir dimecres passat, probablement nosaltres no estem cridats al martiri, però cap de nosaltres no queda exclòs de la crida divina a la santedat, a viure en gran mesura l’existència cristiana, i això comporta prendre sobre seu la creu cada dia. Tots, sobretot en el nostre temps, en què sembla que prevalen l’egoisme i l’individualisme, hem d’assumir com a compromís primer i fonamental créixer dia a dia en un amor més gran a Déu i als germans per a transformar la nostra vida i transformar així també el nostre món. Per intercessió dels sants i dels màrtirs demanem al Senyor que inflami el nostre cor per a ser capaços d’estimar com ell ens ha estimat a cadascun de nosaltres.

Descarrega document adjunt